JORNADA D'ESQUERRA: LLUÍS COMPANYS I LA JUSTÍCIA UNIVERSAL
Josep Huguet, president de la Fundació Josep Irla
Toni Bou, coordinador d'Esquerra Republicana
de la querella Companys
Toni Bou
va ser l'encarregat de presentar aquesta jornada. Va fer referència al
testimoni de Carme Ballester sobre la detenció i els últims dies del
President Companys. (Podeu consultar en la web Memoria.cat. Veure documents ).
Va
remarcar que Companys va morir per uns ideals, per un poble, sent un
exemple de coherència i sacrifici, un exemple per la República catalana
on la justícia universal i la memòria històrica han de ser un referent.
Va denunciar que l'estat espanyol no ha anul·lat ni la sentència d'en
Companys, ni la de milers de republicans. Es va mostrar convençut de què
la República catalana, fraternal, socialment justa farà justícia.
Josep Huguet
va remarcar que Companys va ser l'únic president electe d'Europa
afusellat i que així com a la Segona Guerra Mundial els aliats
commemoren les seves gestes i es va fer una certa justícia i es van
fomentar els valors de la memòria de la resistència i els perdedors van
assumir la seva responsabilitat en la massacre sense amagar-se. A
l'estat espanyol contràriament i com a excepció no s'ha produït ni
jutjament judicial, ni moral dels responsables de la repressió, ni dels
seus vincles amb el nazisme. Aquesta anomalia s'explica amb el model de
transició, la reforma pactada i el punt final de la Llei d'Amnistia que
només va afavorir als franquistes. Impunitat per ministres, policies,
funcionaris, inclús amb delictes de sang i aquest és el pecat original.
L'ONU i la justícia argentina obren una esquerda en aquest blindatge.
L'extrema
dreta aquí és el PP. Ciutadans s'ha mostrat contrari a fer net amb el
franquisme. I als barris formats per gent de l'emigració, una emigració
política, republicans represaliats econòmicament, el fil roig s'ha
trencat i els néts de gent lluitadora es deixen enganyar per Ciutadans
que mai ha volgut tocar el franquisme.
La Causa Lluís Companys i la querella argentina.
Gemma Calvet, jurista
Joan Merelo, comissió de Memòria Històrica
de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
Jordi Lapiedra, cap dels serveis jurídics d'Esquerra Republicana
Ana Messuti, advocada per la Universidad de Buenos Aires
Josep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat
Jorge Auat, Procurador General para Delitos de Lesa Humanidad
Gemma Calvet va
començar fent un reconeixement a l'equip jurista que va treballar en la
querella Companys, del qual va formar part, i de l'important treball de
documentació del Francesc Sànchez. Va fer al·lusió a les paraules de
Josep Benet en el seu llibre El President Companys, afusellat on acusa a
Franco de criminal de guerra, que devia ser jutjat per un tribunal penal internacional i com d'encertades li van semblar.
"Vivim un punt
d'inflexió del punt historicista i al punt judicial, i ens valem de la
justícia argentina." Es va demanar: Serveix per alguna cosa la querella
argentina? i la resposta va ser que la justícia universal és
extraordinària perquè treballa per la veritat. No és tan eficaç des del
punt de vista punitiu, però ho és des del punt de vista de la veritat i
és d'una gran importància.
Joan Merelo va recalcar la importància del document de la querella Companys a l'Argentina i va recomanar la seva lectura. Llegir querella.
Josep Cruanyes. Va començar recordant que el primer homenatge al President Companys va ser l'any
1940 a Buenos Aires. Va defensar que té molt sentit plantejar després
de tants anys aquesta qüestió i que és culpa de la democràcia que no
s'hagi fet justícia, sent més corresponsable l'actual estat. En el cas
Companys com en tants altres es van vulnerar tots els principis de
legalitat. Va recordar que abans del franquisme hi havia un estat de
dret.
Va
parlar dels requeriments de l'ONU i de la resposta inacceptable del
govern espanyol i com el Suprem vol justificar lo injustificable
utilitzant l'eufemisme de què es van produir "imperfecciones técnicas".
El franquisme no va canviar la llei fins a l'any 1943 per tant les
condemnes per Rebel·lió o Auxili a la Rebel·lió estaven no solament
moralment no legitimades sinó judicialment fora de la llei, ja que es va
deduir automàticament que la llei es referia al règim franquista i no a
la República. La inseguretat jurídica persisteix si existeixen
processos injustos que estan sense resolució. No s'ha condemnat el
franquisme, no s'han anul·lat els judicis i el Suprem avala aquesta
"justícia".
La nova República ha de tenir com a principi el respecte a la justícia universal.
Jorge Auat. El
proceso penal tiene como objetivo pacificar. El reclamo de justicia
indica que se vive en la injusticia. La impunidad no es solo la no
sanción, es más profundo. La cuestión es que el verdugo construye
impunidad, la muerte física y la hermenéutica, desaparece el cuerpo no
solo como prueba sino para hacer desaparecer lo que fue la persona. La
banalización es la muerte hermenéutica. No todas las víctimas son
iguales, no es lo mismo una víctima de género que una víctima política.
Las víctimas y la impunidad tienen una relación intrínseca. La
banalización invisibiliza la víctima. Sirve más el testigo que la
sentencia. La anécdota como substancia, ese pequeño detalle que golpea
la sociedad. Memoria es pasado y futuro, no solo pasado. Recordar en
realidad es pensar en el futuro.
Si el verdugo está suelto, ni los muertos están seguros. Una de las razones para la Justicia Universal es que no puede haber escondite para el crimen, es la justicia del mundo. La Justicia Universal es el escenario de la memoria para que el horror no vuelva. La memoria del horror es el mejor antídoto contra el horror.
Si el verdugo está suelto, ni los muertos están seguros. Una de las razones para la Justicia Universal es que no puede haber escondite para el crimen, es la justicia del mundo. La Justicia Universal es el escenario de la memoria para que el horror no vuelva. La memoria del horror es el mejor antídoto contra el horror.
Lluís Companys i la República catalana
Joan Tardà, diputat d'Esquerra Republicana al Congrés
Pere Fortuny, president de l'Associació Pro-Memòria
als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Felipe Moreno, coordinador Xarxa Catalana-Balear
de Suport a la Querella Argentina
Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic
Jorge Auat, procurador general para Delitos de Lesa Humanidad
Modera Josep Vall, director executiu de la Fundació Josep Irla.
Joan Tardà. L'estat
espanyol ha volgut vendre el model espanyol d'impunitat com un exemple
per altres països que han sortit de processos dictatorials. Una
transició plena de misèries amb una llei de punt final que és la Llei
d'Amnistia on els botxins perdonen les víctimes com una mostra de
surrealisme inacceptable. Totes les democràcies en diferents mesures han
fet els seus deures democràtics menys l'estat espanyol. Una mostra és
que al Congrés dels Diputats hi ha una sala Manuel Fraga que va morir
amb les mans tacades de sang i sense demanar perdó. Fins les empreses
com les alemanyes han reparat les víctimes les espanyoles, que cotitzen
en borses internacionals, no. Al Congrés s'han rebutjat una 80
d'iniciatives de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del
franquisme. Per no parlar de les víctimes de la transició. Fa tres anys
es va tenir l'oportunitat d'equiparar, però la llei de víctimes del
terrorisme ignora deliberadament les víctimes antifeixistes de les
comissaries i de grups terroristes. Tot es resumeix en aquest model
d'impunitat espanyol. Va haver-hi una oportunitat de canviar les coses
amb la primera legislatura de Zapatero però va ser un fracàs perquè va
acabar en una llei que no reconeix jurídicament les víctimes com a
víctimes. Per il·lustrar va compartir una anècdota d'un membre del PP
que li va dir: no podremos apoyar esta ley porque las víctimas podrían
meter a nuestro Fraga en la cárcel.
Podem també parlar
de la vergonya de les fosses de com quan vols deixar constància de què
allà es va cometre un crim i es requereix la presència policial i
judicial et diuen, vostès vagin traient ossos, com si es tractés d'un
assentament romà. A més en els últims anys emparats en la crisi
econòmica han deixat de banda les víctimes del franquisme.
Ara és impossible
recuperar l'escenari del 2004. El PP ha esmicolat la justícia universal
sota les pressions d'altres països, encara que ja havia començat
Zapatero, perquè com ens deien "nos jugamos muchos cuartos". El cinisme
és visible. Aquí no s'ha reconegut ni el genocidi armeni.
Va agrair a totes
les entitats memorialistes la tasca realitzada i va dir que els primers
articles de la constitució catalana han de contemplar la reparació de
les víctimes, el jutjament dels botxins i la consolidació de la justícia
universal, com serem més petits no tindrem tantes pressions i serem
capaços de fer-ho.
Pere Fortuny. Vinc
d'una família republicana que va perdre el pare per ordre del mossèn
del poble al qual li va salvar la vida. Cap governant ha assumit res.
Mentre que els polítics avalen la transició, com els socialistes, que
van prometre l'anul·lació de les sentències i van fer una llei
vergonyosa. La justícia argentina és la que ens ha hagut d'acollir. Jo
he anat a declarar al jutjat i va ser un dia excepcional en què em vaig
sentir alliberat. Vaig poder explicar davant d'un funcionari del govern
espanyol que el meu pare havia estat afusellat. L'estat espanyol no farà
mai res, el camí és la independència.
Felipe Moreno. Me
gusta siempre decir que la Ley de Amnistia se modificó en el año 79, no
es intocable.También que esta ley no nos dio la libertad, yo salí con
libertad bajo fianza y no amnistiado. Salieron los que habían pactado la
transición. Los últimos en hacerlo fue después de la constitución, en
enero. Pero aún así quedaron los de delitos de sangre de terrorismo.
También me gusta recordar que el 27 de agosto del 75 se endureció la ley
de prevención del terrorismo, ley de estado de excepción en que se pasó
de los 3 días en comisaría a los 13 a 18 días.
Estamos
en una situación de total impunidad sin seguridad jurídica. Si no hay
un cambio de forma de estado es imposible que se haga justicia.
Vamos
para cinco años y seis meses que acudimos a la justicia argentina
porque aquí no había vías que seguir, hasta en Estrasburgo nos habían
dicho que llegábamos fuera de plazo, pero es que el tortuoso camino de
negativas en el estado español dilató los procesos. Tenemos depositada
nuestra confianza en la justicia argentina. Un valor para las víctimas
es el apoyo judicial. No pido ver en la cárcel a los verdugos, yo acuso y
el juzgado que sentencie y ponga la pena.
Es curioso como asociaciones de víctimas piden que las víctimas del franquismo sigan siendo ignoradas.
Cuando
estuve en Argentina y visite los sitios de memoria donde se había
represaliado pude comprobar que las cárceles en las que pasé todo tipo
de privaciones y las torturas eran idénticas a las de la dictadura
argentina, la globalización de la represión programada.
El
estado catalán nos hará justicia dice el compañero Joan Tardà, eso
esperamos. No nos pase como al título del libro de Joan Garcés
"Soberanos e intervenidos".
Pedimos que las leyes estén dotadas económicamente para que no sean leyes vacías.
Recordar
que aquellos resistentes antifascistas que lucharon por la liberación
de Europa decían París, Berlín, Barcelona, Madrid. No fue posible. Y
para terminar decir que si el eco de las voces de las víctimas
desaparece, desapareceremos.
Jordi Palou-Loverdos. Ens va dir que sense el treball de les víctimes de primera, segona i tercera generació no existiria ni el Memorial Democràtic.
No és fàcil parlar de futur quan s'arriba tard des de les institucions.
El
15 d'octubre de 2015 per primera vegada des del més alt nivell
institucional es celebrarà el dia nacional per la memòria de les
víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.
L'estat espanyol es basa en l'amnèsia i això no ho podem subscriure de cap manera.
L'estat espanyol es basa en l'amnèsia i això no ho podem subscriure de cap manera.
A
l'Argentina és veritat que no van tenir una guerra abans de la
dictadura, però van tenir lleis de punt final que van ser derogades i
gràcies a la justícia universal en els tribunals espanyols. L'estat
espanyol diu que no ho farà i no pensen fer-ho, només recordar en una
jornada sobre la Llei d'Amnistia organitzada pel Memorial Democràtic la
intervenció d'una diputada socialista que ens va posar els pèls de punta
a tots.
L'estat espanyol s'ha negat a condemnar el franquisme, aquí es va condemnar el General Franco i el seu règim.
Des del Memorial es prepara unes jornades al desembre per debatre la formació d'una Comissió de la Veritat a Catalunya.
El
Memorial també ha posat a disposició de la justícia argentina el seu
banc audiovisual, més de mil testimonis, alguns es poden convertir en
proves preconstituïdes.
Va
acabar citant a Companys en el seu testament hològraf: La meva petitesa
no podia esperar un final més digna. Per Catalunya i el que representa
de Pau, Justícia i Amor.
Cloenda
Alfred Bosch, president del Grup Municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona.
El sacrifici de
tota una generació com el mateix Companys és encomiable, quan van haver
de triar entre comoditat i generositat van escollir la generositat. El
risc, oferint la seva vida i nosaltres ens reconeixem en ells.
Companys
va ser empresonat la primera vegada a la Setmana Tràgica després
passaria en 17 ocasions per la presó, això ens dóna una idea de la seva
vessant de lluitador. Va tenir companys de viatge com Francesc Layret o
Salvador Seguí i tots ells van acabar morts. Tots es van deixar la pell,
una generació compromesa. Van unir dues causes: l'obrerisme i el
catalanisme, una barreja explosiva, la base de la nostra acció i
pensament. Modestament lluitem contra les injustícies socials i alhora
per l'emancipació del país fins a les últimes conseqüències. Era
perillós llavors i continua sent-ho avui en dia. Ser d'esquerres i la
lluita nacional és el mateix.
Companys va ser un
home de coratge polític. Proclamà l'estat català al 34 i va dir Cadascú
al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Avui la mesura
ens guia, però necessitem la valentia.
Demà farà 75 anys
de l'afusellament de Companys després d'un judici que va ser una obra de
teatre. Després d'haver ser torturat a Madrid i Montjuïc sense que s'en
panadís de res, sense cap queixa. En el seu últim passeig anava amb
espardenyes pel maltractament que havia sofert als peus, es va descalçar
i va caure dient: Per Catalunya!
2760 persones van ser assassinades abans i després de Companys a Catalunya.
El
judici a Companys és el judici a Catalunya i també als nostres avis, els
nostres familiars que van patir la repressió. El seu sacrifici ha de
servir d'alguna cosa, sense condols, ni plors, com Companys li va dir a
la seva esposa: "No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap".
Nosaltres ho hem d'assolir amb molt menys patiment. El nostre homenatge
és aixecar-nos i tornar a véncer que ja toca.
El
millor reconeixement és jutjar els botxins, reclamar compensacions,
responsabilitats i culpes. S'han d'aixecar les fosses i identificar els
ossos. No hi ha excuses, ho hem de fer des de les institucions catalanes
si l'estat espanyol no ho fa. Hem de convertir el dol en vida. Fem
d'una punyetera vegada el que hem de fer.
Visca Catalunya, la Justícia i la Llibertat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario