Sentim que la greu anècdota feixista protagonitzada
per la diputada del PP Mª José García Cuevas, a la
Comissió de Justícia del dia 12 de juliol de 2012
en el Parlament de Catalunya, passi per sobre de
l’èxit de la proposta d’ICV-EUIA sobre l’anul·lació
dels judicis del franquisme, que va ser votada
majoritàriament (Esquerra, PSC, Ciutadans, CIU
i ICV-EUIA) per a que segueixi el seu curs fins la
propera estació: Madrid.
Les associacions de la memòria que invitades pel grup
parlamentari d’ICV-EUIA que van assistir a aquesta
comissió: l’Associació Pro-Memòria als Immolats per
la Llibertat a Catalunya, inductors d’aquesta
proposta, l’Associació per la Recuperació de la
Memòria Històrica Exili Republicà, la Comissió
de la Dignitat, l’Associació Fil Roig, l'Associació
Ateos y Republicanos, l’Ateneu Republicà Gracienc,
el Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat,
membres totes de la Mesa de Catalunya d’Entitats
Memorialistes que des del seu inici entre les
seves reivindicacions ha portat com estandart
l’anul·lació de tots els judicis del franquisme i que
va ser promotora de la campanya de l’anul·lació del
judici al President Lluís Companys. També va
ser present l’Associació Catalana d’Expresos Polítics.
Totes aquestes associacions van ser víctimes de la
humiliació que ens va voler infligir el grup parlamentari
del PP, amb el discurs que va fer la seva representant,
la senyora García Cuevas. Però, senyora, no ofèn qui
vol sinó qui pot. Per això no vam respondre a la seva
propaganda nacionalcatòlica-transicional més que amb
el nostre menyspreu contingut perquè no ens hem de
posar a la seva alçada, nosaltres si respectem la
institució on vostè no es mereix estar asseguda,
encara que en moltes ocasions molts dels seus
ocupants no siguin mereixedors del nostre respecte.
Rebutgem que gent com Mª José García Cuevas amb
arguments sorgits de les cavernes franquistes, ocupi
un escó al Parlament perquè no respecte el principi
bàsic de tota democràcia que és la condemna del feixisme
i de la dictadura. I a més, el que és de tot grau
inadmissible és que es faci apologia d’aquest en seu
parlamentària i que a sobre li paguem el sou per fer-ho.
Mª José García Cuevas pel PP, falsament ens va
dir que les víctimes tenien el seu respecte, d’un
i altre bàndol, per a continuació insultar-nos
amb la seva exposició. Ja estem acostumats
a que l’esperit de la transició sigui posat com
exemple de que les coses estan bé com estan,
allò d’obrir ferides, de les dos espanyes, de no
remoure el passat, vaja, els clàssics, però es va
anar més enllà. La senyora Cuevas va argumentar
en castellà, com déu li mana, no sabem si per a fer
més mal, però en qualsevol idioma seria intolerable
el seu discurs. Va començar dient que la proposta
era partidista i parcial perquè víctimes va haver-hi
moltes en tots dos bàndols. Va treure al senyor
Pujol en el seu argument en diverses ocasions per
a ficar el dit a l’ull de CIU, recordant que ell estava
en contra de la llei de la Memòria per sectària.
I volent donar una lliçó d’història va començar per
deslegitimar la República dient que aquesta fou
proclamada il·legalment sense aval democràtic i
que això no són actituds tolerants. Va dir que tothom
mereix reconeixement perquè els que van fer costat
als colpistes, els feixistes també lluitaven pels seus
ideals noblement, creiem que amb això ja està tot
dit. El resum podria ser aquesta sentència: “el cambio
de régimen se hizo de la ley a la ley a través de
la ley”, citant Torcuato Fernández-Miranda, que
va ser Secretario General del Movimiento, i es va
quedar tan ampla, o sigui, que la legitimat de la
“democràcia” actual resideix en el franquisme, la
qual cosa ja sabíem, i que a ella li sembla fantàstic.
Dolors Camats per ICV-EUIA va començar agraint
la tasca fonamental que fan les associacions de la
memòria per a mantenir-la viva. En la seva exposició
va demanar l’anul·lació dels judicis del President
Lluís Companys i de Joan Peiró, així com tots els
judicis del franquisme, per llei, perquè tant els
que són com els que no hi són s’ho mereixen.
Continua defensant que la llei 52/2007 té instruments
per a l’anul·lació dels judicis però que la lectura
restrictiva de la mateixa fa que aquestes anul·lacions
no siguin possibles, una manera de justificar que el
seu grup votés a favor de la que avui ja reconeixen
com dolenta i insuficient llei de la Memòria.
Respecte a la intervenció del PP, va demanar
esforços per a que les assignatures d’història tinguin
la seva importància a les escoles explicant
aquesta tal com va succeir, sense manipulacions.
I va acabar dient que hi ha una abismal diferència
entre la gent que va donar la vida per a que els
parlamentaris es puguin expressar en el Parlament
i els que prenien la vida dels que defensaven
aquest dret. I parlant d’altra qüestió, que cop
d’estat va ser el que va donar Rajoy el dia
anterior al Congrés dels Diputats, afirmació
que va provocar la protesta i indignació de la
diputada del PP.
Pere Aragonès per Esquerra va agrair la presència
de les entitats de la memòria. Va recordar que
Esquerra no va donar recolzament a la Llei
de la Memòria justament perquè no contemplava
el que avui es demanava en la Comissió, l’anul·lació
per llei dels judicis del franquisme. Va parlar dels
conceptes il·legítim i il·legal que van plantejar el
problema amb la llei, expressant que el règim
franquista era il·legal i il·legítim i les seves accions
han de ser considerades criminals des del punt
de vista legal. En referència a la intervenció de la
diputada del PP va dir que bàndols va haver a la
guerra però als 40 anys posteriors no. Va coincidir
amb ella que el model constitucional del 78 ve de
la llei franquista i que aquest és el problema.
I li va recordar que les nostres institucions no
sorgeixen del no res, fent referència a la lluita
antifranquista, i que la cambra on eren va ser
tapiada pel franquisme.
Agnès Pardell pel PSC també va donar reconeixement
a la tasca de les entitats de la memòria i va
reconèixer que tenien dret a estar decebudes
amb la Llei de la Memòria tot donant suport a la
proposta d’ICV-EUIA. Li recordem a la senyora
Pardell que aquesta proposta va a Madrid i que
esperem que no passi com en anteriors ocasions
que el seu grup parlamentari voti en contra,
com va passar amb la modificació de la 52/2007,
per a ser conseqüents. Del PP ja ens esperem
la seva resposta a les nostres reivindicacions
però la postura del PSOE ha estat totalment
una traïció a la memòria dels que van lluitar
contra el feixisme defensant la legalitat republicana.
Elena Ribera per CIU va fer una introducció parlant
d’injustícia històrica i de restituir la justícia i la
dignitat lamentant que durant el procés de la
llei de la memòria sorgís el concepte il·legitimitat
com impediment. Va dir que estava per la
figura d’en Companys i de tots els represaliats i
per la nul·litat de ple dret de totes les sentències,
és una qüestió d’efectes pràctics. És un canvi en
CIU, que en aquesta matèria sempre ha apostat
per l’abstenció, després de posar les seves
condicions i de que aquestes fossin acceptades,
marca de la casa.
Carmen de Rivera per Ciutadans va començar dient:
No se puede pasar página sin restituir los derechos
de los represaliados, per a continuar: la ley existe
y tiene que practicarse bien, la víctima tiene derecho
a una reparación individual.
Resultat de la votació que es va fer per punts:
Punt 1 15 a favor , 2 en contra (PP)
Punt 2 14 a favor, 3 en contra (PP i Ciutadans)
Punt 3 15 a favor, 2 en contra (PP)
Fer esment al tancament de la comissió amb les paraules
del seu president: “agraeixo el seu capteniment ja que
suposo que han passat algun moment tens durant el debat,
i jo crec que han donat un bon exemple de ciutadania
que agraeixo molt i espero que vegin recompensats
tots els seus esforços com es mereixen”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario