QUARANTENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. DIMISSIÓ DELEGADA DEL GOVERN ESPANYOL
Les
víctimes del franquisme no deixen de ser agreujades pels diferents
governs, pels seus representants i aquells que legitimen les seves
accions.
És tan
inadmissible com imperdonable actes com el que va celebrar la
benemèrita. Un cos militar que tant ha de treballar per a esborrar de la
memòria col·lectiva de més d'una generació les seves caceres humanes i
els seus negocis basats en la misèria que el cop d'estat feixista, la
seva guerra i la dictadura del General criminal va imposar a cop de
fusta i fusell. És per tant inacceptable que una institució que no pot
ser democràtica però que sí ha d'estar al servei de la democràcia
atorgui un diploma a la División Azul. Però és mes terrible encara que
els que formen part de l'aparell democràtic reparteixin aquestes
distincions a falangistes vestits de blau mort i que altres mirin amb
complaença.
El
perill d'establir precedents és que constitueixen la coartada de la
il·legitimitat i la il·legalitat. En aquest cas és el senyor Bono qui ho
va fer el 2004 en la desfilada que va equiparar els defensors de la
democràcia amb els seus sanguinaris destructors. No satisfet amb això,
el fill del falangista, va insultar els lluitadors antifeixistes en el
seu santuari de la democràcia, el Parlamento, renyint-los com a infants
per treure la bandera legal i legítima de la democràcia, la de la
República. Un gest pervers d'humiliació per part de qui es diu
socialista però li queda gran aquest títol. Si els que consideraven que
estaven del seu costat els van tancar les portes a la justícia més d'una
vegada, que es pot esperar dels que mai han condemnat el franquisme.
Així
el senyors del PP justifiquen, uns obertament i altres per omissió, el
cop d'estat a les institucions democràtiques. Fins i tot en seu
parlamentària com ho van fer les senyores diputades del PPC davant de
les víctimes del franquisme i els seus representants tot equiparant els
defensors de la legalitat republicana i els que van atemptar amb terror
contra aquesta. Van defensar que era legítim equiparar perdedors i
guanyadors perquè aquests també lluitaven pels seus ideals respectables.
Aquestes senyores haurien de pensar quan reben la seva nòmina pagada
per totes i tots nosaltres que aquests diners que percebeixen mai els
reberien si el sistema dictatorial establert per aquelles persones que
elles defensen i que van tancar el Parlament de Catalunya continués
vigent. Elles amb el seu cinisme ens van insultar greument a totes i
tots nosaltres.
En aquesta línia de suma y sigue
estem farts de que els que denuncien les pràctiques feixistes dels
organismes estatals i dels qui manen sobres aquests siguin titllats de
nazis, feixistes, antidemocràtics. Aquestes paraules que reparteixen amb
generositat, no sabem si per por, si ho fan mirant-se al mirall o són
fruit de la propaganda, invent nacionalsocialista, eina que utilitzen
amb abús i barroeria: repetir la mentida fins a convertir-la en veritat.
En l'era del tràfic d'informació no pot funcionar, no ho hem de
permetre.
No es
pot fer un escrache al tot poderós Martín Villa i a la tortura i la mort
que porta associada, ni al sogre del ministre Gallardón que encara
defensa amb orgull el Movimiento i el que va significar, perquè diuen
que és feixisme. Però el govern espanyol si port interferir en la
justícia argentina posant pals a les rodes al procés engegat contra els
crims del franquisme amb noms i cognoms, els de les víctimes i el que és
més important, els dels seus assassins, amb lleis que han de treure del
bagul dels codis. Tretes per a disfressar el que és sabut: que la seva
impunitat sorgida de la dictadura, la transició i la seva llei
d'Amnistia pot ser esquerdada per una democràcia que ha sabut posar els
culpables de crims de lesa humanitat, assassins i torturadors, a la
garjola. Un exemple meritori és que el dictador Videla ha mort privat de
la llibertat que ell va robar a tantes víctimes.
Tot
això no són anècdotes, són perilloses legitimacions en un intent de
reescriure la ja reescrita història dels vencedors, un crim més a afegir
a la llista dels que busquem veritat, justícia i reparació. No es pot
distingir a aquells que van cometre el pitjors crims contra la humanitat
i el genocidi més gran de la història. Estan obrint pas a la cara més
fosca de la societat, la que pot executar ordres criminals, la dels que
les justifiquen o simplement miren cap a un altre costat fins que no li
toca amb ell. Vigilem perquè el monstre és viu, està dins de molts i
aquesta vegada no pot passar.
Per a
denunciar fets com aquests i recollir signatures de suport a la querella
argentina ens trobarem com tots els darrers dissabtes de cada mes a la
plça Sant Jaume el proper dia 25 a les 12 hores..
No hay comentarios:
Publicar un comentario