domingo, 27 de noviembre de 2011

VINT-I-QUATRENA CONCENTRACIÓ MESA DE CATALUNYA PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ.






Constitució monàrquica de 1978

Artículo 1

3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.

Artículo 2

La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.

Artículo 3


1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.


Artículo 5


La capital del Estado es la Villa de Madrid.


Artículo 8

1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.

Constitució republicana de 1931

Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia.

Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo.

Artículo 2. Todos los españoles son iguales ante la ley.


Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial.


Artículo 6. España renuncia a la guerra como instrumento de política nacional.


Artículo 7. El Estado español acatará las normas universales del Derecho internacional, incorporándolas a su derecho positivo.



Un estat és democràtic si es fonamenta en una constitució monàrquica amb aquests articles?


Artículo 56.


1. El Rey es el Jefe del Estado, símbolo de su unidad y permanencia, arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones.

3. La persona del Rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad.


Artículo 57.


1. La Corona de España es hereditaria en los sucesores de S. M. Don Juan Carlos I de Borbón, legítimo heredero de la dinastía histórica. La sucesión en el trono seguirá el orden regular de primogenitura y representación, siendo preferida siempre la línea anterior a las posteriores; en la misma línea, el grado más próximo al más remoto; en el mismo grado, el varón a la mujer, y en el mismo sexo, la persona de más edad a la de menos.


Título 2 de la Corona


Artículo 62.


Corresponde al Rey:

- El mando supremo de las Fuerzas Armadas.


Artículo 63.


Al Rey corresponde, previa autorización de las Cortes Generales, declarar la guerra y hacer la paz.


Artículo 64.


Los actos del Rey serán refrendados por el Presidente del Gobierno y, en su caso, por los Ministros competentes.

De los actos del Rey serán responsables las personas que los refrenden.


Artículo 65.


El Rey recibe de los Presupuestos del Estado una cantidad global para el sostenimiento de su familia y Casa, y distribuye libremente la misma.




El rei va presidir consells de ministres durant el franquisme extret de la web del Generalísimo Franco

1971

15 de julio.- El "B.O.E." publica una disposición de la Jefatura del Estado por la que se deja expresamente establecido que al Príncipe de España le corresponden las funciones del artículo 11 de la Ley Orgánica "en casos de ausencia o enfermedad del Jefe del Estado".

1974

9 de agosto.- En El Pardo recibe Franco la visita del Gobierno, que se ha reunido allí para celebrar Consejo de Ministros presidido por el Príncipe.

30 de agosto.- El Gobierno visita nuevamente a Franco en el Pazo del Meirás, donde el Consejo de Ministros es presidido por el Príncipe, quien durante tres días había sido huésped del Caudillo.

1975

30 de octubre.- Radiotelevisión Española anuncia que, dada la gravedad de Franco, el presidente Carlos Arias ha aplicado el articulo 11 de la Ley Orgánica. La Jefatura del Estado se transfiere temporalmente al Príncipe Juan Carlos.




Llei d’amnistia de 1977

I. Quedan amnistiados:


Todos los actos de intencionalidad política, cualquiera que fuese su resultado, tipificados como delitos y faltas realizados con anterioridad al día 15 de diciembre de 1976.


Artículo Segundo.


En todo caso están comprendidos en la amnistía:


Los delitos y faltas que pudieran haber cometido las autoridades, funcionarios y agentes del orden público, con motivo u ocasión de la investigación y persecución de los actos incluidos en esta Ley.


Los delitos cometidos por los funcionarios y agentes del orden público contra el ejercicio de los derechos de las personas.


Dada en Madrid a 15 de octubre de 1977.


- Juan Carlos Rey -





La Constitució de 1978 i la indefensió de les víctimes del franquisme


Artículo 24.


Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión.


Derechos de la persona


Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.


Ministerio de Asuntos exteriores y de Cooperación


Hasta la fecha, España ha firmado y ratificado la práctica totalidad de todos los instrumentos internacionales de derechos humanos en el marco de Naciones Unidas. En la actualidad se encuentra en trámite:


De solicitud de informes a los distintos Ministerios para estudiar la posibilidad de firmar la Convención sobre la Imprescriptibilidad de los crímenes de guerra y de los crímenes de lesa humanidad.




CONSTITUCIÓ REPUBLICANA DE 1931

La qüestió religiosa en un estat on és efectiva la divisió Església-Estat.


Artículo 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial. El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas.


Quedan disueltas aquellas Ordenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes.


Las demás Ordenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y ajustada a las siguientes bases:


3. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos.


4. Prohibición de ejercer la industrial el comercio o la enseñanza.


5. Sumisión a todas las leyes tributarias del país.


Artículo 27. La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las exigencias de la moral pública.


Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá haber en ellos separación de recintos por motivos religiosos.


Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno.


CONSTITUCIÓ MONÀRQUICA DE 1978


Artículo 16.


Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones. És això un estat aconfessional si s’afavoreix i subvenciona exageradament una Església en concret?



Dedicat a Pablo Neruda a qui un ajuntament del PP, Villamayor de Calatrava (Ciudad Real), ha retirat de la seva llista de carrers per ser persona desconeguda que no ha fet gens pel poble. El gran poeta xilè es va mantenir al costat de la República ajudant als republicans de l'exili com als més de 2300 que van arribar a Valparaíso a bord del Winnipeg.

Poema del llibre: " España en el corazón: himno a la glorias del pueblo en la guerra". 1937.

http://www.archivochile.com/Homenajes/neruda/de_neruda/homenajepneruda0010.pdf

La pobreza era por España

como caballos llenos de humo,
como piedras caidas del
manantial de la desventura,
tierras cereales sin
abrir, bodegas secretas
de azul y estaño, ovarios, puertas, arcos
cerrados, profundidades
que querian parir, todo estaba guardado
por triangulares guardias con escopeta,
por curas de color de triste rata,
por lacayos del rey de inmenso culo.

España dura, país manzanar y pino,
te prohibian tus vagos señores:
A no sembrar, a no parir las minas,
a no montar las vacas, al ensimismamiento
de las tumbas, a visitar cada año
el monumento de Cristóbal el marinero, a relinchar
discursos con macacos venidos de América,
iguales en "posición social" y pobredumbre.
No levantéis escuelas, no hagais crujir la cáscara
terrestre con arados, no lleneis los graneros
de abundancia trigal: rezad, bestias, rezad,
que un dios de culo inmenso como el culo del rey
os espera: "Allí tomareis sopa, hermanos míos".




Des de que van optar per posar rostres i veus a les nostres demandes en forma de concentració pública les coses no han deixat d’empitjorar per a la Memòria per culpa del canvi de rumb dels diferents governs. La nostra tasca és i continuarà sent necessària perquè és una exigència de democràcia i de respecte pels drets humans sense la defensa del quals cap estat pot posar-se l’etiqueta de democràtic. El fet de que políticament hi hagi hagut un gir a posicions que no respecten, sinó que més aviat menyspreen, la memòria històrica democràtica i antifeixista, ens encoratja a continuar amb aquesta tasca de denúncia pública. Denúncia de les actituds vulneradores de les diferents administracions i poders de l’estat. Perquè és a la vida real, al carrer, als espais públics comuns on ens hem d’apropar a la gent per donar les lliçons d’història, de democràcia i de drets bàsics que no es donen a les escoles, instituts, ni universitats, ni als mitjans de comunicació, ni per part de les institucions públiques.

I per què hem d’estar a la plaça amb la pancarta i les fotos dels nostres familiars que esperen justícia? Per què no satisfer les nostres peticions emparades en la universalitat dels drets humans? Per què a altres països es fa i aquí no és possible?

Aquí no és possible perquè no hi voluntat política per part d’una classe de polítics, que majoritàriament encara diuen que la transició va ser modèlica i no una trampa per a la democràcia. Polítics ancorats en un passat de naftalina que veneren la Constitució com un llibre sagrat, que puja als altars la figura d’un monarca que està per sobre de qualsevol súbdit, figura indiscutible i no jutjable per cap instància. Llibre que en un article et pot emparar per desemparar-te al següent, que menteix quan diu que tenim dret a treball, habitatge digne quan els que més aferrissadament defensen el seu articulat neguen aquesta realitat al poble. La Constitució conjuntament amb la Llei d’Amnistia són un blindatge de la impunitat del feixisme i dels seus crims de lesa humanitat. Blindatge també de la figura d’un rei, que va presidir consells de ministres durant el franquisme, que va jurar lleialtat a una dictadura sagnant i va ser ordenat successor a un Regne d’Espanya creat pel cap del criminal nacionalcatolicisme. (Ley de la Sucesión en la Jefatura del Estado (1947): Artículo 1. España, como unidad política, es un Estado católico, social y representativo que, de acuerdo con su tradición, se declara constituido en Reino”)




Ens van dir per activa i per passiva que aquesta Constitució no es podia modificar, però quan va venir la supraestructura financera, únic poder real, sí es va fer. Així no s’havia gosat modificar ni per abolir la llei Sàlica, ni per treure el punt del servei militar quan ja no existia des de feia molt de temps, totalment ridícul. Si no es podia fer perquè quedava oberta la capsa de Pandora, s’ha demostrat que el món no s’enfonsa per modificar el llibre on dorm la nostra democràcia el somni etern. Si no posem sobre la taula la transició, la constitució i la monarquia i posem en evidència que no són cap avenç democràtic no podrem arribar a satisfer les nostres reivindicacions de veritat, justícia i reparació per a les nostres víctimes. No podrem donar per honorada la seva memòria fins que aquella fita per la qual les lluitadores i lluitadors antifeixistes van donar el millor de si mateixos no es faci realitat, perquè l’actual realitat és un obstacle per a les nostres demandes i el panorama s’enfosqueix cada dia més als diferents parlaments. Pel contrari, cada dia brillen més les peticions de justícia i democràcia als carrers i places dels nostres pobles i ciutats, i allà estarem nosaltres amb les cares dignes i valents de les nostres víctimes mirant als ulls dels que encara protegeixen els seus botxins.

El 20-N de 1975, per un moment, el món va ser un lloc millor, va morir l’assassí Franco. Amb el seu enterrament al Valle de los Caídos, aixecat amb el suor i la sang dels seus esclaus físics, no va ser enterrat el seu llegat, que va deixar lligat i tan ben lligat que encara ens barra el pas. Amb el dictador es va soterrar encara més dolorosament la nostra Memòria, perquè es feia en nom de futures democràcies, de reconciliacions i progrés. En un acte sàdic la memòria antifeixista va ser enterrada viva, quan una vegada mort Franco, que no el franquisme, començava a treure el cap de la terra buscant la llum de la veritat. Ara s’apropa un altre 20-N, fita electoral, on la Memòria té presència només als programes dels considerats petits partits d’esquerra. Passi el que passi el 21-N no llençarem la tovallola, per això el dissabte 26 t’esperem a la plaça Sant Jaume per plantar cara a tanta injustícia i per a dir que per sobre de la nostra lluita i la nostra dignitat: No passaran!



No hay comentarios: